Guerrilla Verda s’autodefineix com un projecte de resistència hortícola a l’urbs.
Cal recordar que l’horticultura urbana i el concepte de guerrilla verda (com apropiació d’espais per al desenvolupament comunitari d’horts) no són res de nou.
Art urbà per la causa...
Als Estats Units es comença a parlar de green guerrilla a principis dels anys 70. Al nostre país tothom coneix algun cas (més o menys proper) d’horticultura urbana practicada en espais ocupats. Sense anar més lluny, alguns jubilats de la perifèria barcelonina porten temps explotant els marges d’algunes vies de tren o autopistes. També a Barcelona, trobem l’Hortet del Forat (al centre de la ciutat) o el PIC – Can Masdeu (a la vall de Collserola) com dos clars exemples d’horticultura comunitària. Sentim parlar tant de Barcelona, però ho fem per ser el territori que personalment més coneixem… encara que ens consta també bastant activitat en aquest sentit en molts altres llocs com els que aquí anirem veient.
Un matís: no és el mateix jardineria de guerrilla que horticultura de guerrilla. La jardineria de guerrilla transforma el paisatge visualment i l’horticultura de guerrilla, en canvi, el transforma visualment i productiva. Encara que les dues pràctiques serien formes de guerrilla verda, creiem més útil i necessària la segona.
Aquest bloc pretén ser una doble eina: un banc comú de coneixements i una xarxa de difusió alternativa sobre l’estat d’iniciatives afins a l’horticultura urbana i/o comunitària.
0 Respostes a “LES LLAVORS NO ES RENDEIXEN…”